Llibres creativitat: El pensament lateral segons Edward de Bono
- Josep
- Mar 11, 2016
- 7 min de lectura
Ja fa uns quants, cap el 2009, vaig tenir la oportunitat de conèixer i assistir una mica per casualitat a una conferència d’Edward De Bono. A partir d’aquell moment vaig llegir alguns dels seus llibres, ara en aquest espai crec que és adient compartir-ne el resum de tres d’ells, tots en relació a la creativitat.
És escriptor, psicòleg, entrenador i instructor en el tema del pensament i la creativitat i és el pare del concepte "pensament lateral" (l'habilitat adquirida per fer que el pensament escapi a la rigidesa i es converteixi en creatiu).
De Bono ha creat diverses eines per millorar les habilitats i actituds d'exploració. Moltes d'elles es basen en la premissa que ha d'ensenyar-se a pensar explícitament.

Resum 6 barrets per pensar
Exposa una metodologia per a discussions i presa de decisions en grup, coneguda com a mètode dels sis barrets per pensar. Aquesta eina ajuda als grups a pensar junts més efectivament.
El procés de presa de decisions és una activitat cerebral molt complexa en la qual es barregen emocions, sentiments i la ponderació d'alternatives, avantatges i inconvenients. El mètode dels sis barrets intenta simular el que passa en la ment humana adoptant el símil d'un barret, aquest objecte que una persona pot posar-se o treu-re’s a voluntat.
Cadascun dels sis barrets és d'un color diferent, la qual cosa simbolitza les diferents formes en les quals es pot observar la realitat. Quan calgui adoptar una decisió, ja sigui de manera individual o com a grup, Edward de Bono proposa col·locar-se de forma seqüencial un barret de cada color en el cap i expressar una opinió sobre el tema tractat. L'única restricció que existeix és que aquesta opinió ha de seguir les regles que s'associen amb cada color. Així per exemple, si estem amb el barret blanc, el nostre punt de vista ha de ser el més neutral possible, analitzant les coses amb dades, fets o xifres. Per contra, si utilitzem el barret vermell, la nostra visió pot ser més subjectiva i guiar-se per les emocions, els sentiments o les intuïcions.
La meta d'aquest model és trobar una descripció dels problemes sense tractar de jutjar a priori el que està ben o està mal o el correcte o incorrecte. La idea és descobrir les diferents facetes de la realitat, fer visibles els aspectes que puguin romandre ocults i facilitar el procés final de presa de decisions.
Quan una persona s'enfronta a un procés de presa de decisions, la seva ment comença a contemplar una sèrie de raons i emocions que li porten a optar per una alternativa.
El mètode dels sis barrets no fa sinó reproduir, de forma més senzilla, els processos que tenen lloc en la nostra ment quan prenem decisions, convertint-los en alguna cosa sistemàtica. Per simplificar el pensament, aquest mètode proposa que les coses s'atenguin una per una, i que tots els participants es concentrin coordinadament en la qual està sent estudiada. Així, no solament es facilita el canvi d'actitud —per a això n'hi ha prou amb demanar un canvi de barret—, sinó que s'organitzen punts de vista diferents i es crea un mapa enriquit per prendre millors decisions.
Cada barret simbolitza una forma de veure, una manera específica de pensar, que no es preocupa tant per descriure el ja ocorregut, sinó que intenta albirar el que està per venir. En tractar-se d'una convenció acceptada, que respon a certes regles concretes, l'ús dels barrets permet expressar lliurement allò que la racionalitat lògica d'occident tendeix a censurar i, al mateix temps, contribueix a limitar i a donar-li un millor ús a certes formes de pensament que són pròpies d'aquesta racionalitat, però que en general solen conduir a discussions i confrontacions infructuoses. Quan els pensadors han incorporat les regles d'aquest mètode i l'ús dels barrets s'ha convertit en una espècie de llenguatge comú, l'exercici de pensar aconseguirà oferir resultats meravellosos i imprevists.
Barret blau: és el que controla a la resta de barrets; controla els temps i l'ordre dels mateixos.
Barret blanc (és el pensament objectiu, fets, xifres): per pensar de manera més objectiva i neutral possible.
Barret vermell (és el pensament de les emocions): per expressar els nostres sentiments, sense necessitat de justificació.
Barret negre (pensament crític, buscar els problemes i desacords): per ser crítics d'una manera negativa i pensar per què alguna cosa no podria sortir bé.
Barret groc (busca les raons en favor d'alguna cosa): al contrari que el barret negre, amb aquest s'intenta buscar els aspectes positius sobre un determinat aspecte.
Barret verd: obre les possibilitats creatives i està íntimament relacionat amb la seva idea de pensament lateral o divergent.
Així, de forma rotatòria dins del grup, cada component va agafant cadascun dels rols.
Resum El pensament lateral
En tots els temps, a les escoles i a les universitats, s'ha estimulat el pensament lògic o vertical, però aquest, si bé és eficaç, resulta incomplet. El pensament lògic, selectiu per naturalesa, ha de complementar-se amb les qualitats creatives del pensament lateral.
El pensament lateral és el conjunt de processos destinats a l'ús d'informació de manera que generi idees creatives mitjançant una reestructuració intel·ligent dels conceptes ja existents en la ment.
El pensament lateral està íntimament relacionat amb els processos mentals de la perspicàcia, la creativitat i l'enginy. Es tracta d'una forma definida d'aplicar la ment a un tema o problema donat, oposant nova informació amb idees velles. S'obtindria així una modificació de la idea antiga com a resultat dels nous coneixements.
L'ensenyament es fonamenta en el cas que és suficient una comunicació eficaç de la informació perquè aquesta s'ordeni automàticament en idees útils. Amb aquesta fi hem desenvolupat mitjans per al millor tractament de la informació, tals com a operacions matemàtiques i el pensament lògic. El mètode més eficaç per transformar idees no és extern, com la contraposició de noves idees, sinó intern, mitjançant la reestructuració de la informació disponible a la llum de la perspicàcia (per perspicàcia s'entén en el context d'aquesta obra la profunda i clara visió interna d'un tema o de part d'un tema). El pensament lateral s'ha desenvolupat com un instrument per a l'ús conscient i deliberat de la perspicàcia.
L'aplicació del pensament lateral i l'ensenyament tenen la seva raó de ser en el fet que l'última fi d'aquesta, no és la memorització de les dades, sinó el seu ús òptim. La ment opera creant models amb els coneixements adquirits per al seu ús posterior.
La perspicàcia i l'enginy es basen en una reestructuració dels models, igual que la creativitat, encara que aquesta exigeix abans de res la superació de l'efecte restrictiu derivat de la rigidesa dels models. El pensament lateral té molt en comú amb la creativitat; però mentre aquesta última constitueix amb excessiva freqüència només una descripció de resultats, el pensament lateral inclou la descripció d'un procés. Davant un resultat creatiu només pot sentir-se admiració; però un procés creatiu pot ser après i usat conscientment. Cada vegada es valora més la creativitat. Com a factor de canvi i de progrés; se li confereix un valor superior al coneixement tècnic a causa que aquest és més assequible.
El pensament lateral té com a funció també l'alliberament de l'efecte restrictiu de les idees antiquades. Això condueix a canvis d'actituds i enfocaments, a la visió diferent de conceptes inamovibles fins llavors. L'alliberament de les velles idees i l'estímul de noves idees és una doble funció del pensament lateral.
En el pensament lateral es busca de vegades informació que no té res en comú amb el problema que s'estudia; en el pensament vertical només es busca el que està relacionat amb aquest problema.
El pensament lateral no pretén substituir al pensament vertical: tots dos són necessari en els seus respectius àmbits i es complementen mútuament; el primer és creatiu, el segon selectiu.
El pensament lateral augmenta l'eficàcia del pensament vertical, en oferir-li noves idees per a la seva elaboració lògica. El pensament lateral és una manera d'usar la ment. Constitueix un hàbit i una actitud mental.
La ment es caracteritza per la creació de models fixos de conceptes, la qual cosa limita les possibilitats d'ús de la nova informació disponible, tret que es disposi d'algun mitjà de reestructurar els models ja existents, actualitzant-los objectivament amb les noves dades.
La funció del pensament lògic és l'inici i el desenvolupament de models de conceptes. La funció del pensament lateral és la reestructuració (perspicàcia) d'aquests models i la creació d'altres nous (creativitat).
La necessitat del pensament lateral deriva de les limitacions inherents al comportament de la ment, constituïda com a sistema de memorització optimitzat.
Les dues funcions bàsiques del pensament lateral són l'ús de la informació com a estímul de noves idees i la superació dels conceptes comunament acceptats com a absoluts.
El pensament lateral és creatiu, el pensament vertical és selectiu. La seva combinació augmenta l'efectivitat del pensament en general.
El pensament tradicional cessa la seva recerca de possibles alternatives quan troba una solució que creu adequada; d'altra banda, tan aviat com alguna cosa és insatisfactori, es deté.
I no obstant això pot haver-hi encara solucions millors, la visió de les quals queda vetllada per l'efecte concentrador que exerceix la solució adequada. En tals casos el pensament lateral permet explorar altres possibilitats, en actuar al marge de l'obvi.
El pensament lateral és especialment útil en la solució de problemes pràctics i en la concepció d'idees creatives, però no es limita a aquestes aplicacions, sinó que és una part essencial de l'acte de pensar.
La necessitat de canviar idees és cada vegada més apressant a mesura que la tecnologia accelera el ritme de les comunicacions i del progrés tecnològic.
El pensament lateral provoca canvis d'idees mitjançant la reordenació de les parteixes integrants dels models ja establerts.
Això permet l'assimilació de les tècniques específiques del pensament lateral, que el seu objectiu és doble: adquirir experiència en la seva aplicació pràctica i desenvolupar una actitud que tingui un ús quotidià.

Resum Pensa! Abans que sigui massa tard
Per què pensem com pensem? Podem canviar els nostres hàbits de pensament en abordar els temes globals? Què passarà si no ens disposem a canviar?
En el seu nou i suggeridor llibre, Eduard de Bono examina per què nostra actual manera de pensar no és prou bona i què podem fer per canviar-la.
De Bono argumenta que mentre els nostres mètodes de pensament actuals ens serveixen quan s'apliquen a determinades àrees com a ciència i tecnologia, quan intentem resoldre unes altres, menys científiques, com el canvi climàtic o la guerra, no aconseguim cap progrés.
Examinant la forma en què pensem des d'una perspectiva històrica, de Bono ens revela que si aconseguim aconseguir pensar de manera correcta, resoldrem els problemes més fàcilment.
De Bono ens estimula a realitzar un canvi en la nostra manera de pensar amb un llibre ple de noves idees per demostrar-nos la fortalesa que atorga l'habilitat de pensar de manera diferent.
Comments