Hi ha societats més creatives que altres?

Som, com a societat, més creatius que els finlandesos o els xinesos?

Per respondre aquesta pregunta seria interessant trobar alguna mesura objectiva sobre quins països posseeixen major creativitat.

AIxí, el Martin Prosperity Institute (http://martinprosperity.org/) de la Universitat de Toronto cada any publica l'Índex Global de Creativitat 2015, un indicador comparat per països en els quals mostra com evoluciona la creativitat, amb el que es pot analitza el creixement i la prosperitat sostenible basada en múltiples factors tant econòmics com socials: talent, tecnologia i tolerància de la societat.

Per accedir al document complet sobre l'Índex Global de Creativitat:

http://martinprosperity.org/content/the-global-creativity-index-2015/

Així és com 139 països són observats en cadascuna d'aquestes dimensions. D'aquesta forma, el país més creatiu del món en aquest nou rànquing és Austràlia, seguit per Estats Units, Nova Zelanda, Canadà, Dinamarca i Finlàndia). Una mica més a baix en la llista estan Singapur (9), Suïssa (16), Espanya (19) i Japó (24).

Però aquest índex inclou mètriques en diferents àmbits (Tecnologia global, Classe creativa i Talent Global i Tolerància Global) que permet realitzar una comparativa objectiva entre països.

Tecnologia: inclou dues mesures: l'esforç en R+D (PIB dedicat a la recerca i desenvolupament) i la innovació (nombre de patents).

Talent: El capital humà és un altre dels factors que permeten analitzar el nivell de progrés econòmic. I en aquest sentit, l'educació juga un paper fonamental. Per això les dues mesures del talent tenen a veure amb l'educació i l'ocupació al mercat de treball.

La primera variable mesura és la referida a la classe creativa que inclou a treballadors en el camp de la ciència i la tecnologia, l'enginyeria, l'art i la cultura i l'educació. Aquest mapa mostra com les nacions potencien la seva classe més creativa.

La segona variable té a veure amb l'educació: nombre d'habitants que tenen educació universitària i tècnica respecte al que té educació secundària.

Austràlia porta en el talent. Islàndia és segon, Estats Units i Finlàndia estan empatats en el tercer lloc amb Singapur en cinquè. Dinamarca, Eslovènia, Bielorússia, Nova Zelanda i Suècia completen els deu primers.

Tolerància: actua sobre el desenvolupament econòmic en ajudar a establir el context de les dues variables anteriors: innovació tecnològica i atracció del talent. Llocs oberts a diferents tipus de persones solen mobilitzar millors idees (i més ràpid). Les dues mesures emprades en l'índex són: Obertura a minories ètniques i religioses i obertura a gais i lesbianes.

I a l’ensenyament?

La creativitat a l’ensenyament va estretament lligada i és directament proporcional a la creativitat com a societat. Això queda clar analitzant el mapa anterior de l'índex de talent, que presenta correlació una amb l'índex global.

I per veure això més en detall, es pot analitzar com funciona el sistema educatiu de Finlàndia, tot comparant-lo i observant les diferències amb el nostre.

El sistema educatiu del país nòrdic és el millor del planeta segons els últims informes PISA. Finlàndia és un excel·lent exemple de com un país ha aconseguit posicionar-se com a líder de l'índex educatiu.

Tony Wagner (http://www.tonywagner.com/about), expert en innovació en educació, fa uns anys va realitzar el documental The Finland Phenomenon:*Inside The World’s Most Surprising School System’, on descubreix les claus de l'èxit d'aquest sistema educatiu: l'educació es basa en la confiança, la transparència, el respecte i a ensenyar a pensar en comptes de memoritzar.

Documental https://www.youtube.com/watch?v=bcC2l8zioIw

En aquest país tots saben que l'educació és el principal recurs del país per competir al mercat internacional. Fa uns anys el sistema estava molt més centralitzat però van descobrir que els resultats eren millors si cedien més poder i autonomia als col·legis.

Cada col·legi té autonomia per organitzar el seu programa d'estudis. La planificació educativa és consensuada entre els professors i els alumnes. Els adolescents donen la seva opinió sobre les propostes dels docents, informen dels seus interessos i participen en l'organització del curs.

La participació dels estudiants garanteix que s'incloguin els temes i les eines educatives que els motiven. A les classes de Finlàndia es projecten vídeos de YouTube, es preparen temes investigant en Wikipedia o Facebook, utilitzen còmics i escolten música. No existeix una vida dins de l'aula diferent a la vida darrere de les seves portes, i la tecnologia, igual que ocorre a les seves cases, s'utilitza sovint en classe.

L'autonomia dels col·legis s'emmarca dins d'un sistema en el qual l'educació es concep com alguna cosa igual per a tots. Els nens tenen accés a centres d'ensenyament similars i no paguen pel material. Els col·legis proporcionen llibres, ordinadors i fins i tot el menjar.

Els professors a Finlàndia són molt respectats i, segons un expert entrevistat en el documental, “gaudeixen d'una gran reputació”. Per arribar a ser docent és necessari cursar tres anys de llicenciatura i dos anys de màster. L'accés requereix una nota elevada i una prova de selecció. En l'últim any, per exemple, d'1.600 sol·licituds destinades a cursar els estudis per formar part del professorat solament van passar les proves el 10%.

“Els professors no solament ensenyen matèries en els col·legis. Al nostre poble sovint anem a demanar-los consells sobretot tipus d'assumptes”, explica un finlandès en el documental.

“La comunitat confia en els professors perquè saben que han estat molt bé preparats. Els alumnes amb millors resultats són els únics que poden accedir a la docència”, assegura Wagner.

Els professors, a més, estimen realment el seu treball. “Expliquen de forma divertida i amb molta vitalitat”, assegura un entrevistat en el documental. Han passat diverses proves i una formació exigent fins a aconseguir el seu lloc de treball i, segons comenta Wagner en el documental, els mestres finlandesos desenvolupen la seva activitat fins a la jubilació.

En altres països, com EUA, una recerca recent revelava que, seguint les tendències actuals, el 80% dels professors hauran canviat de professió en cinc anys. A més, els finlandesos reben formació en tècniques de coaching durant tota la seva carrera professional per realitzar el seu treball cada vegada millor, va indicar Wagner. Els professors saben que han d'innovar tots els dies en classe.

La relació de confiança tanca el cercle a Finlàndia. La comunitat i els alumnes confien en els professors, i els professors confien en els alumnes. Durant les hores lectives els professors s'absenten de l'aula, quan ho consideren oportú, perquè els adolescents treballin sols en els seus projectes. No conceben un sistema de control i tampoc és necessari. “Les persones es comporten millor i aconsegueixen millors resultats quan es troben en un entorn de confiança. Quan solament hi ha queixes es converteix en un sistema malalt”, assegura Wagner.

“Els estudiants estan molt motivats i per això estan tan ben educats”, diu una professora en el documental.

La metodologia ha abandonat les memoritzacions típiques del sistema educatiu de la Il·lustració i fa èmfasi en el “desenvolupament de la curiositat, la creativitat, l'experimentació.

La versió pràctica d'aquest mètode d'ensenyament es manifesta, per exemple, a realitzar projectes basats a crear una empresa. Els alumnes s'organitzen per grups per aprendre a treballar en equip i fins i tot passen una nit dormint junts. “Això fa que el grup funcioni millor. Ens coneixem més i aprenem a conviure”, comentava un estudiant en el documental. “Això ens fa veure que tu solament no pots fer-ho tot. Hem de col·laborar”.

I si volem que aquest sigui un mirall pel nostre sistema educatiu, ens hem de preguntar: Per què, la societat és un mirall de l'educació o l'educació és un mirall de la societat?

#creativitat #Finlàndia