STEAM 2016: Com estimular pensadors creatius (by Ethan Danahy)

Com estimular pensadors creatius

Ethan Danahy, Director del Programa de Recerca en Enginyeria de la Universitat de Tufts, Boston (EUA). Twitter: @edanahy

Va obtenir a la Universitat de Tufts (Medford, Massachusetts) la llicenciatura i un màster en Informàtica els anys 2000 i 2002, respectivament, a més d’un doctorat en Enginyeria Elèctrica l’any 2007. Actualment és director del Programa de Recerca en Enginyeria al Centre d’Ensenyament i Difusió de l’Enginyeria, on gestiona projectes de creació d’eines i investiga sobre tècniques innovadores i interactives d’ajuda en la tasca docent, tant per a l’ensenyament de l’enginyeria com per a la transmissió de conceptes de robòtica a estudiants d’edats compreses entre els anys de primària i la universitat. Enginyer i expert informàtic per vocació, Ethan centra la seva tasca en les solucions tecnològiques aplicades a l’ensenyament de l’enginyeria.

---

L’èmfasi posat en els resultats d’unes proves estandarditzades mostra, en la seva opinió, una tendència preocupant de l’ensenyament a allunyar-se de la innovació i la invenció. Més enllà de la mera adquisició de continguts, el que interessa és crear alumnes ben preparats que no es limitin a acumular coneixements sinó que adquireixin també les competències necessàries per aplicar aquests coneixements, entre les quals la comunicació, la col·laboració i, en general, el pensament creatiu. Són els atributs necessaris per crear líders que puguin obrir-se pas en aquest món canviant… En aquesta xerrada analitza les idees de creativitat i innovació, sobretot en les disciplines de l’STEAM (considerades sovint disciplines basades en fets que només admeten respostes correctes o incorrectes), i què podem fer a l’aula perquè sorgeixin aquest tipus de pensadors.

Planteja que l'eina utilitzada per portar a terme els projectes (Lego, etc.) no és important, sinó que importa més el procés, aprendre a través de l'error fins arribar a un producte final.

Però si els requeriments són molt tancats i tots els productes finals són iguals, no hi ha creativitat, cal que desenvolupin ells mateixos la seva idea.

Si cada alumne o grup planteja productes diferents, aconseguim que els estudiants es fixin en el que fan els altres i s'interessin per altres formes de fer les coses diferents a la seva (aprenentatge entre iguals).

Va explicar el cas d'un projecte de construcció de titelles amb robots, on cada grup ideava una solució diferent. Però no es plantejava com un repte tecnològic, sinó que es canvia al focus cap al vessant creatiu. Per a les noies, que sovint no es veuen tant atretes per projectes tecnològics, no era vist com un projecte d'enginyeria, sinó de disseny, i aquesta vessant els portava a la motivació. També és convenient associar el projecte i producte final de forma que vagi dirigit a un entorn i clients determinats, de forma que resolgui alguna necessitat real, ja que d'aquesta manera augmenta la motivació al no ser percebut tant com un treball tecnològic escolar.

Per a què els projectes siguin realment multidisciplinaris, cal que s'analitzin els conceptes durant l'activitat i no de forma independent.

Planteja un exemple de projecte conjunt artistic + tecnològic + matemàtic: la construcció d'un instrument musical que s'utilitza per estudiar funcions i ones.

Planteja la reflexió sobre l'inclusió d'espais adequats (Maker Spaces) a les escoles que permetin als alumnes ser creatius, ja que si se'ls proporciona eines i espais, ho són.

Totes les fases del procés s'han d'avaluar, des dels passos previs, com es documenta, com es comunica i no concentrar-ho tant al producte final. Del contrari, el que fan és centrar-se massa en el producte i no en el procés i indueix a construir amb prova i error sense documentar correctament.

Mentre es fa la documentació cal que reflexionin sobre el procés d'aprenentatge.

Els alumnes prèviament han de conèixer el criteris d'avaluació.

Més informació: