Ensenyar en un context global

Com a docents ja no ens podrem permetre ensenyar sense obrir-nos al context europeu/global per diferents motius.

El món cada cop és més global i el sector educatiu no pot anar en una direcció diferent.

En primer lloc, hem de preparar alumnes que siguin capaços de competir en aquest món globalitzat, ja no competeixen només en l’àmbit local. Per tant, no tindria sentit que nosaltres, els que tenim el repte de guiar-los, no estiguem preparats.

Obrir-nos a participar en projectes internacionals farà que siguem millors docents amb més recursos, que ens poden servir per tenir una visió més àmplia.

Qualsevol intercanvi d'experiències, ja sigui entre alumnes, entre professors o entre centres educatius de diferents països sempre sumen, tant a nivell personal com professional.

Una de les competències que ha de tenir qualsevol professional del segle XXI és la capacitat de construir una xarxa de contactes global que el permeti estar permanentment actualitzat i al dia de les innovacions que es donen al sector.

D¡altra banda, fins a fa tres dècades el mercat universitari europeu era estàtic, amb una oferta d'estudis molt més limitada que ara, era per als candidats a estudiants universitaris gairebé obvi matricular-se a la universitat de la ciutat d'origen o l'alternativa més propera. Avui els estudiants poden comparar i això unit a la creixent disposició d'estudiants a ser mòbils i a l'augment d'universitats privades està canviant les regles d'un mercat que fins fa poc era molt conservador i tradicional: el mercat universitari (Pérez Alonso, A. ; Curós i Vilà, M . 2006). Per tant, ja des de secundària hem de treballar en aquest sentit.

En tots els àmbits de la societat necessitem professionals oberts al món. I en aquest cas, el camp de la docència no és cap excepció.

Però tot i que l’interès i la iniciativa per obrir-nos al context europeu és necessari que parteixi dels docents des de la base, de baix cap a dalt, des dels centres cal un suport incondicional en dos sentits. Per una part, els centres haurien d’estar permanentment al dia de totes les possibilitats existents, informar convenientment als alumnes i donar suport a aquells que vulguin entrar en programes internacionals. Això implica cercar possibilitats i relacions amb centres educatius d'altres països per explorar contínuament noves col·laboracions. O també explorar les possibilitats i la conveniència d’entrar a possibles projectes internacionals col·laboratius que connectin les escoles amb instal·lacions de recerca reals. I per altre part, haurien de fomentar que el professorat tinguin l’interès de col·laborar en projectes internacionals, entenent que això ha de formar part de la seva formació continuada, d’igual manera que els centres es preocupen de proporcionar formació en altres àrees.

Des del punt de vista del docent, per a ensenyar en un context global passa necessàriament pel domini d’idiomes, actualment crec que això encara representa una barrera important per a molts docents. Però a més, també seria útil com a part de la formació, tenir la oportunitat de poder fer un període de formació amb docents que tinguin experiència en aquesta vessant.

Referències:

Pérez Alonso, A. ; Curós i Vilà, M . (2006). La internacionalización del aula, un reto para los docentes. Universidad de ciencias aplicadas JOANNEUM, Graz, Austria. Universidad de Girona, España. Departamento de estudios empresariales.

http://hdl.handle.net/10256/2822