Sessió 4: Projecte Home - addiccions a l'entorn escolar

Projecte Home – ONG per a les addiccions

A la 5ª sessió de l'assignatura de Innovació Educativa hem comptat amb la intervenció de la Cristina Delgado, Psicòloga de Projecte Home. És una ONG especialitzada en la prevenció d’addiccions i ens ha presentat la seva experiència amb el treball amb adolescents al voltant de les addiccions a l'entorn escolar. La organització promou l’autonomia treballant pel tractament i prevenció de la drogodependència. Organitzen programes d'atenció i tractament, prevenció i sensibilització. Més informació a:

http://www.projectehome.cat/

La conferència comença amb una pregunta provocadora, que de seguida capta l'atenció dels assistents: Us drogueu? Com fem servir el terme droga?

Podem dir que el fem servir per designar una substància tòxica potencialment addictiva o que és susceptible de generar dependència, tant si és legal com si és il·legal. Per tant, tenint en compte aquesta definició, podem concloure que alcohol, tabac o inclús l'addicció a les tecnologies també podriem considerar-les drogues.

Les persones que no estan en contacte directe amb el món de les drogues, moltes vegades tendeixen a associar el consum de drogues amb determinats contextos o col·lectius, com ara persones que viuen en ambients marginals o bé adolescents de famílies desestructurades. Però la realitat és que aquest problema té afectació a tots els àmbits i té presenca per igual tant a escoles públiques com privades.

Generalment és en l'etapa de l'adolescència, entre els 13 i 19 anys, quan el jove coneix i prova les drogues. El que fins a aquest moment sap d'elles prové fonamentalment dels mitjans de comunicació, la família, els amics i l'escola, però és ara quan aquests coneixements adquirits de forma passiva busquen ser contrastats experimentant-los directament. Per tant, en aquesta etapa que coincideix amb l'educació secundària és clau que la gent que hi està en contacte tingui coneixements i formació adequada per a la prevenció i detecció. Moltes vegades però, la porta d'entrada a les drogues és l'alcohol i el tabac.

I com a professors, hem de ser molt conscients de quin és el paper del docent quan es trobi amb aquesta casos:

El docent ha de fer d’agent preventiu, intentant connectar amb l’adolescent.

Els docents cal que s'impliquin sobretot en la detecció i prevenció. Cal tenir en compte, però, que en molts casos resulta difícil l'implicació total de la família per treballar juntament amb el fill. Moltes famílies no saben com abordar el tema i tanquen els ulls, quan volem posar-hi solució ja és massa tard.

Des del punt de vista de l’adolescent, d’entrada percep que el que rep de la droga és positiu i la majoria de vegades no té cap efecte sobre ell els avisos dels dults sobre els perills i efectes en la salut i les conseqüencies futures. Així, el primer que hem de procurar és connectar amb ells, posar-se al seu lloc i evitar d'entrada explicar-li conseqüencies negatives.

La prevenció es treballa a través de programes dirigits tant a adolescents com a famílies.

S'organitzen programes de prevenció dirigits a alumnes de primers cursos d’ESO amb els que els professors poden treballar activitats amb alumnes. També es treballa en paral·lel amb els pares per que hi hagi una coherència educativa.

La participació i implicació dels pares en aquests programes, resulta ser molt eficaç en la prevenció del consum de drogues en adolescents.

En aquesta casos, no es treballen tant les substàncies sinó:

• els valors

• l’autoestima

• resolució de conflictes

• comunicació familiar

És a dir, es treballa de forma espacial la gestió emocional.

En quant al consum de substàncies, hi ha diferents estudis que apunten a la intel·ligència emocional com un element protector. Des del punt de vista de la prevenció de drogues, estudis com el de Trinidad, Unger, Chou, Azen & Johnson (2004) van observar en població adolescent que la intel·ligència emocional s'associava amb una alta capacitat de rebuig del consum de tabac. En aquesta recerca es planteja que els estudiants amb alta IE tenen una major predisposició al rebuig de tabac a causa de la capacitat per vèncer l'ansietat i la major facilitat per combatre la pressió social. A major intel·ligència emocional més capaços sóm de fer servir una gamma més àmplia d'estratègies per fer front a situacions de risc. En aquest sentit, l'estudi "La Inteligencia Emocional como estrategia de prevención de las adicciones" - García del Castillo Rodríguez, José A. (2013), posa de manifets que l'estudi de la intel·ligència emocional en general com a estratègia per afrontar les addiccionsr, tot i que s'incorpora fa relativament pocs anys a la recerca, en l'actualitat ja ha desenvolupat un bon nombre de publicacions que la converteixen en un baluard potencial d'ampli recorregut per a la prevenció del consum de drogues i altres addiccions.

Dins de la prevenció de drogodependència, el paper de la intel·ligència emocional és clau i ha de ser cada vegada més necessari treballar-ho a l'escola.

A partir de 3r d’ESO ja es treballa amb informació més específica de drogues, però no abans.

El fet que el consum de substàncies hagi entrat a les aules, obliga al professorat a prendre mesures i decidir abordar el tema al centre docent. Entenc que per a alguns centres i docents, la prevenció es limita a algunes xerrades o actuacions concretes; però després d'assistir a aquesta conferència extrec que:

Els plans de prevenció han de tenir objectius de major abast i més llarg termini.

Per tant, avui més que mai és necessari que el professorat assumeixi la seva tasca educativa entenent que ha d'anar més enllà de les disciplines que imparteixen. Tot i que també pugui existir un col·lectiu minoritari de professors que consideri que la seva tasca educativa no ha d'anar més enllà de la mera transmissió de coneixements.

Si volem dades objectives de consum en aquesta franja d'edat, recentment s'ha publicat un estudi sobre hàbits de consum a secundària, on s’observa que després del cannabis, la segona droga més consumida són els fàrmacs de tipus hipnosedants. Les conclusions es poden consultar en aquest enllaç (ESTUDES 2016)

Els objectius de la prevenció han decentrar-se en:

· Impedir

· Retardar

· Anular l’aparició de conductes de consum.

Cal treballar sobre:

· Els factors de risc (els que incrementen la possibilitat de consum).

· Els factors de protecció (els que redueixen la possibilitat de consum).

· Estratègies per resistir l’oferiment.

En els dos primers casos, incideixen els mateixos factors (individu, família, amics, escola, comunitat, societat).

No és gaire efectiu fer xerrades informatives sinó que cal treballar a llarg termini durant tot el procés educatiu.

Existeixen diferents modes de consum:

· Experimental

· Ocasional

· Habitual

· Compulsiu.

Cal profitar moments adequats per establir converses informals amb els alumnes per qüestiona-li de forma indirecte quina és la seva opinió sobre algun tema determinar relacionat amb les drogues, amb l'objectiu d'esbrinar en quin estadi es troba.

Poddem distingir diferents tipologies de drogues:

· Pertorbadores (al·lucinògens): cannabis, LSD, ketamina,..

· Depressores: fàrmacs,..

· Estimulants: tabac…

Respecte dècades anteriors, hi ha hagut canvis en patrons de consum:

· Baixa percepció de risc.

· Major accessibilitat a substàncies

· Normalització social.

· Edats tempranes, policonsum, feminització.

Hi pot haver múltiples motius pels que és consumeix. Per què consumeix l’adolescent:

· L’allunya de la imatge de nen, reafirmació d’identitat.

· Pertinença a grup.

· Adquisició notorietat.

· Permet la transgressió.

· Sensació d’autonomia.

· Sensació invulnerabilitat.

· Cerca de noves sensacions, experimentar, passar-s’ho bé.

Signes o indicis de consum:

· Disposar d’objectes valuosos.

· Consum a les rodalies del centre.

· Disposar d’útils de consum.

· Desmotivació.

· Relació amics consumidors.

· Inhibició.

· No mantenir hàbits quotidians.

· Agressivitat.

· Falta de concentració.

Com informar?

· No és suficient amb donar informació, cal treballar valors.

· No centrar-se en perills i riscos, ja que no connectarem amb ells.

· Ressaltar els aspectes positius del no consum.

· No negar els beneficis a curt termini de la droga, ja que és el que ells perceben.

· Cal centrar-se en detectar quin és el problema d’arrel.

Què no s’ha de fer?

· No parlar de substàncies que no mencionin ells.

· No utilitzar paraules com: perillós, dures, toves, risc, prohibit,..

· Informar sobre pàgines d’internet pro-consum, preus, formes de venda,..

#addiccions